La petja cultural que hem heretat del món romà és encara més vigent que mai. Ells van crear la primera globalització establint un imperi multiètnic, amb llengües vehiculars, el grec, principalment a Orient, i el llatí que es convertí en el que en podriem dir l’anglès d’avui dia. Varen posar en circulació un sistema monetari únic, com l’euro actual, i tenien un mercat que abastava tot l’Imperi i un dret ben avançat al seu temps. Sabien gestionar el reciclatge, les escombraries i els envasos sense retorn. Eren habituals el biquini, les illes peatonals i la limitació de circulació, servei de bombers, piscifactories, arquitectura prefabricada. Tenien idees clares sobre l’ecologia i el medi ambient, les eleccions i els candidats, les pandèmies, i com nomenar el temps. Els cracs econòmics i el canvi climàtic no els hi foren aliens. Coses tan nostres com els calçots, l’afany boletaire o la barretina, troben també el seu parió en el món romà. Una forta herència cultural que evidencia la necessitat de no menysprear el món clàssic perquè qui perd els orígens, perd l’identitat.