Pròleg de Jaume C. Pons Alorda.
Tant Paolo com Desidero no saben què fer amb tot aquest amor que els vessa i que necessiten amagar dels altres entre jocs, revetlles, dies d’estiu i herbes seques. El primer es consagrarà a una creació cada cop més ingent, el segon es prodigarà de flor en flor fins que trobi l’oportunitat d’entrar en un cinema i visqui un dels majors impactes de la seva vida, un xoc fundacional que el marcarà per sempre. Els seus turmentats periples existencials els menaran cap a dues catarsis finals i redemptores, que ens arriben a través d’una escriptura directa, confessional i desesperada, plena de fulgors. Actes impurs i Amado mio són dues novel·les breus, vibrants i poètiques, dos textos marcats per una desesperada vitalitat sobre el desig, la culpa i el pecat en un entorn edènic marcat per l’amenaça latent dels focs de la Segona Guerra Mundial. En aquestes pàgines, que contenen multitud de connexions amb les obres pasolinianes posteriors, serem testimonis de primera mà dels inicis creadors, de la profunda humanitat descarnada i del gran turment existencial d’un dels majors artistes del segle xx. Per tot això, i per la seva furiosa bellesa, Actes impurs i Amado mio són dues magnífiques portes d’entrada a l’obra completa de Pier Paolo Pasolini i, al mateix temps, són dos llibres perfectes per aprofundir en la seva obra a través de viaranys menys transitats.
