El protagonista d'aquesta novel·la està abocat a l'estudi del filòsof Philipp Mainländer. Aviat coneixerà Mathieu Renard, que l'anima a escriure un llibre sobre aquest oblidat precursor del nihilisme. La peculiar amistat entre els dos homes portarà el protagonista fins als límits de l'autoconeixement, en un laberíntic viatge interior del qual tornarà transformat.
¿Pot l'escriptura esdevenir una art sanadora, que ens ajudi a superar una pèrdua dolorosíssima? ¿Ens serveixen de consol la fe o la filosofia quan ens trobem al caire d'un abisme? Amb una estructura sorprenent, que s'articula sobre les formes narratives de la filosofia (biografia, diàleg, dietari), Fausto Puerto ens provoca intel·lectualment, sacseja els nostres principis morals, ens fa dubtar del que llegim. I trasllada el lector a una geografia emotiva i pertorbadora, que va de Frankfurt a Menorca, on el narrador va ser tan feliç i on, ara, passa el dol per Ella. ¿Què en quedarà, de tot plegat, de la vida, de l'amor, dels mateixos records?
