Aquí trobaran els poemes d’una autora que, com ja afirmava l’any 1968, «el que més em doldria és que algú, alguna vegada, em digués que no vaig adonar-me prou del moment que m’ha tocat de viure. Això ho mantinc i, si voleu, en faig una mena de lema». Sigueu benvinguts a un passeig de més de cinquanta anys de creació poètica d’una escriptora total que es reconeix, per damunt de tot, poeta, i que ha bastit una de les obres més sòlides i singulars de la literatura catalana del nostre i de tots els temps.
Àngels Gregori (del pròleg)
Epíleg de Jordi Cuixart
