Especial llibres per Nadal

Arriba Nadal!

I a Casa és de llibres per a tothom. Us hem fet una petita tria llaminera i us esperem a la llibreria amb una gran selecció. Veniu a buscar lectures!

POBRES de Fiódor Dostoievski, traduït per Miquel Cabal i editat per Cal Carré.

La col·lecció “llom de dos colors” d’aquesta editorial artesana recentment inaugurada s’estrena amb la primera novel·la de Dostoievski. Un home gran i una noieta òrfena intercanvien cartes tot i estar a prop, per tal d’evitar què dirien els veïns si es visitessin, en les que parlen de pobresa en el sentit més ampli de la paraula. La primera empremta d’aquest gran autor.

EL LLIBRE BLAU DE NEBO de Manon Steffan Ros, traduït per Emyr Gruffydd i Miquel Saumell i editat per Periscopi.

Un llibret bonic i breu que podeu regalar a tothom. Dues veus, la d’una mare per explicar la història passada (i tan propera a la nostra) i la del seu fill, que vol deixar constància del present que viu. Una lectura per reflexionar sobre els vincles personals i la relació amb l’entorn.

EL MAR DE CAP PER AVALL de Pep Puig, editat per l’Altra.

Una història en la qual passen coses, plena d’alts i baixos, amb intrigues i sorpreses, amb llum i tristesa. El Marcel s’ha separat i s’instal·la a passar l’hivern a Altafulla amb ganes de solitud, però a poc a poc, va entrant a la comunitat del poble i els esdeveniments s’aniran precipitant, a estones a un ritme trepidant.

LAS PRIMAS de Aurora Venturini, editat per Tusquets.

Una novel·la impactant que l’autora escriu a màquina quan té 85 anys, sense complexos i sense normes, de tornada de tantes coses. La història passa a La Plata (Argentina) durant els anys 40 i al voltant d’una família de dones i totalment disfuncional, però que sap tirar endavant. Assassinats, màfia, prostitutes i un corrosiu sentit de l’humor que sacseja.

EN OTOÑO de Karl Ove Knausgård, traduït per Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo i editat per Anagrama.

Torna l’estimat Karl Ove i ho fa amb quatre llibres de cop, un per a cada estació i començant per aquest. A la tardor la seva parella està embarassada de la quarta filla i és a ella a qui en petits relats li explica el món, des de les coses més petites i quotidianes fins als grans temes universals. Aquesta és la manera que troba per poder-se explicar a ell mateix què és viure.

MANERAS DE IRSE de Sònia Hernández, editat per Acantilado.

Amb una veu pròpia que et va atrapant a mesura que vas llegint els relats, l’autora explica de manera íntima i personal les maneres de marxar, aconseguint canviar-te el camí traçat unes quantes vegades. Tretze històries per parlar de pèrdua i de pas dels anys, del cos i de l’escriptura, de les persones que entren i surten de la seva vida.

EL CANTO DE LAS MONTAÑAS de Nguyên Phan Quê Mai, traduït per Carmen Francí i editat per Alianza.

La història recent del Vietnam ens ha arribat sobretot a través del cinema, quasi sempre americà i des del punt de vista d’un soldat i de la guerra. Aquesta novel·la, que comença el 1920 amb el naixement de la Trân i acaba amb la seva néta Hu’o’n, ens explica la història, les tradicions i la manera de viure i tirar endavant d’aquestes dones i del poble vietnamita al llarg del segle XX.

MAIGRET DUDA de Georges Simenon, traduït per Caridad Martínez i editat per Anagrama&Acantilado.

Dues editorials han unit forces per oferir Simenon en traduccions noves i revisades i fent una edició exquisida que respon a ambdues. Aquest títol que hem triat és un cas del comissari Maigret, en el que una carta l’alerta que està a punt de cometre’s un assassinat. Un mestre de la novel·la negra que ja ha esdevingut un clàssic i que té totes les garanties.

UN LUGAR DESCONOCIDO de Seicho Matsumoto, traduït per la Marina Bornas i editat per Libros del Asteroide.

Un cas sense detectiu que serveix a l’autor de “El expreso de Tokio” per fer un repàs a la societat japonesa del segle XX a la vegada que mostrar les mentides i complexitats de les relacions personals. Una dona apareix morta i el seu marit, intentant esbrinar la vertadera causa, descobreix tota una vida secreta.

24 CONTES d’Anton Txékhov, traduïts per Arnau Barios i editats per Club Editor.

Si ja els heu llegit, és una gran ocasió per rellegir-los. Si creieu que ja ho teniu fet, l’ocasió és per adonar-vos que no. L’editorial diu que tothom té dret a l’existència d’aquests contes i les llibreteres ho sostenim. Una tria que fa el traductor a través de l’obra de l’autor i que conté per exemple “La bona fortuna”, “La belluguet”, “Un professor de literatura” o “De l’amor”.

TOT M’ADMIRA de Marta Pessarrodona, editat per Viena.

La poesia completa (1965-2021), amb edició a cura d’Àlex Susanna, d’aquesta poeta que ha fet 80 anys i que diu que tot el que ha de dir està en la seva poesia. Acompanyant els poemes hi trobem els diferents pròlegs i epílegs propis i aliens, encapçalats per la seva introducció, que ja val un llibre. Imprescindible.

POESÍA ESENCIAL de Mircea Cărtărescu, traduït per Marian Ochoa i Eta Hrubaru i editat per Impedimenta.

No cal haver llegit Cărtărescu per entrar a la seva poesia, ja que abans de ser narrador va ser un jove poeta. La tria és d’ell, d’una primera etapa de poemes que van del 1980 al 1985 i d’una segona de 1994 i 2021 posterior que també ha volgut recuperar, i et permet copsar la seva forma especial de veure la realitat. L’edició és bilingüe i és preciosa.

EL MATRIMONIO ANARQUISTA de Begoña Méndez i Nadal Suau, editat per H&O.

La correspondència d’una parella que es vol explicar l’un a l’altre el que significa avui en dia el matrimoni, la parella, la fidelitat, l’amor, la convivència... i a poc a poc s’adonen que de l’escriptura (com de la vida) mai se surt indemne. Un llibre original i atrevit.

APEIRÓGONO de Colum McCann, traduït per Rubén Martín Giráldez i editat per Seix Barral.

Una novel·la colpidora i exigent amb protagonistes reals: Rami i Bassam. El primer israelià i el segon palestí, tenen en comú un conflicte etern que ha suposat la mort de les seves filles. Un apeirògon té infinites cares i aquest és l’enfocament que tria l’autor per explicar aquesta història tan complexa.

DIGNOS DE SER HUMANOS de Rutger Bregman, traduït per Gonzalo Fernández i editat per Anagrama.

Una lectura revolucionària de la Història de la humanitat que convida a l’esperança i a mirar més enllà de la història convencional. Amb diferents comparacions i exemples l’autor demostra que en aquests 200.000 anys l’ésser humà ha tingut més la intenció de cooperar que la de competir, i una tendència a confiar més que a desconfiar.

CUENTAS PENDIENTES de Vivian Gornick, traduït per Julia Osuna i editat per Sexto Piso.

En aquesta ocasió l’autora ens parla de les seves lectures i sobretot de les seves relectures. És rellegint “Howards End” el primer cop que s’adona que la seva visió és radicalment diferent de la que havia fet anys enrere. Mesclant la crítica literària amb les seves memòries fa un repàs a lectures i vida, íntimament lligades.

AHIR ROMA, AVUI NOSALTRES d’Isabel Rodà, editat per Destino.

Un assaig petit que es deixa llegir molt bé i que explica la vida a la Roma antiga, fent notar què és el que hem heretat i mantenim en el nostre avui. La petja cultural amb llengües vehiculars, la circulació del sistema monetari, la gestió del reciclatge, les eleccions i els candidats o el servei de bomber són exemples del que és menys conegut o menys evident.

AQUEL DÍA de Willy Ronis traduït per Regina López i editat per Periférica&Errata.

Recull de cinquanta fotografies fetes per Ronis, el primer fotògraf de la revista “Live”. Són retrats d’escenes quotidianes acompanyades d’un text breu en què explica què és el que el va motivar a disparar cada fotografia. Un llibre per llegir i per mirar, per degustar a poc a poc i per dedicar-li tot el temps del món.

L’HOME QUE NO S’ADONAVA DE RES de Robert Walser, traduït per Teresa Vinardell i il·lustrat per Carmen Segovia, i editat per Las Afueras.

Un llibre per a petits i grans que conté un relat senzill, directe i sorprenent que amaga un conte màgic i surrealista. L’home que no s’adonava de res es passa les pàgines perdent coses, cada vegada més grans, cada cop més importants... fins que perd el cap! Què t’ho creus això? Ja veuràs, ja veuràs...

TRANSFORMACIONES d’Anne Sexton, traduït per María Ramos, il·lustrat per Sandra Rilova i editat per Nórdica.

La poeta agafa disset contes de fades dels germans Grimm per portar-los al seu terreny. Aparta el món de la fantasia i hi posa el món quotidià, traient la màgia per reflectir una realitat crítica i contundent. Com ens té acostumades usa paraules triades i textos bells, però carregats de referències contemporànies, ideals feministes i un humor suau que entra lentament.

LA LLEGENDA DEL SANT BEVEDOR de Joseph Roth, traduït per Pilar Estelrich i editat per Flâneur.

En una delicada edició bilingüe podem gaudir d’aquest text ja clàssic que és l’essència de Roth, autor que deia que només sabia escriure bé i ràpid.  L’Andreas, un bevedor disposat a acabar definitivament amb tot, empren un lent declivi al llarg dels quinze capítols d’aquesta novel·la que comença en les tavernes de París i acaba a la vora del Sena.

EN BLAI, LA ISEIA I EL MATAPLANETES de Claude Ponti, traduït per Adrià Pujol i editat per Club editor.

Cal aturar el Mataplanetes! Així que la Iseia i en Blai recorren als pollets per a construir una nau espacial, la Llampec II, i sortir a l’espai. Un llibre gran i a tot color per mirar fins a perdre’t en les il·lustracions de cada pàgina, plenes de detalls, amb un text preciós per llegir i rellegir, que farà les delícies de tots.

QUÈ S’AMAGA AL CEL DE LA NIT? d’Aina Bestard, editat per Zahorí de Ideas.

Un àlbum ple de sorpreses: des de vuit llocs diferents del món i aixecant les solapes podrem veure les constel·lacions. I a més, a contrallum i com per art de màgia, se’ns dibuixarà l’animal que dona nom a cada constel·lació. Un llibre delicat i fet amb molta cura, per aprendre i gaudir.

CALPURNIA de Daphné Collignon, traduït per Inés Mesonero i editat per Libre Albedrío.

Basada en una novel·la de Jacqueline Kelly i amb unes il·lustracions magnífiques, tenim la història de la Calpurnia, una noia jove i curiosa que viu amb la seva família a Texas a principi del segle XX. Els esdeveniments que li passen i denomina com a drames familiars, no són més que l’enfrontament adolescent a la vida d’una persona divertida i recurrent.