El nostre club de lectura és una conversa entre una de les llibreteres i una persona convidada, on tothom pot participar amb les preguntes i comentaris que vulguin. Al principi de la sessió, us entreguem una guia de lectura amb els temes i motius que tractarem al club i una petita bibliografia de llibres afins. La nostra intenció és compartir i fer créixer la lectura amb els punts de vista dels participants.
El preu de la sessió és de 5€ i és imprescindible la inscripció prèvia, perquè les places són limitades.
Per consultar el funcionament del club i/o reservar plaça, podeu escriure a casausher@casausher.com o trucar-nos al 935466111.
************************************************************************************************************************************
El proper club de lectura serà el dilluns 13 de novembre a les 19.00h i parlarem de la novel·la UNA VEGADA VA SER ESTIU LA NIT SENCERA de Elisabet Riera, editada per Males Herbes. Ens hi acompanyarà l'autora.
Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Alberes, a l’hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu.
«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre’l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l’equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d’aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
Només el camí m’ho pot dir.»
Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin’amor de les trobairitz.
