Quan les paraules s'esborren i la memòria s'apaga, les coses sense nom deixen d'existir. Llavors, a l'autor només li queda escriure aquestes pàgines plenes de nostàlgia i adolorides com la seva ànima, amb l'esperança que cada cop que algú les llegeixi posi en marxa les històries que s'hi descriuen i faci reviure un a un els seus protagonistes.
