Comencem el curs amb noves lectures: arriben a la taula de novetats noves veus, autors ja consagrats i noves visions, però també tenim espai per autors clàssics.
Us hem preparat una selecció de nou propostes acabades de sortir d’impremta per llegir ficció, assaig o biografia.
JUNIL EN TERRES DELS BÀRBARS de Joan-Lluís Lluís (Club editor)
Una novel·la d’aventures en la que un grup de persones cada cop més gran fa un viatge a la recerca d’un lloc on no hi ha esclaus, i a mesura que van caminant ja es van sentint lliures. Darrere aquesta història, que segueix un fil utòpic de persones que travessen Europa al llarg de quatre estacions, sense cap líder i en funció de cada moment, l’autor posa en èmfasi la Literatura i el llenguatge com a eines de pau i de cohesió social.
ON ETS, MÓN BONIC de Sally Rooney (edicions del Periscopi)
L’Alice i l’Eileen són amigues amb molt passat en comú. Ara que viuen separades, mantenen la seva relació escrivint-se correus i explicant-se què els hi passa, com se senten, què pensen i què volen. Nosaltres som testimonis (d’amagat) d’aquestes confidències, que dibuixen la naturalesa i la fortalesa de la seva amistat.
GRAND HOTEL EUROPA de Ilja Leonard Pfeijffer (editorial Acantilado)
Un autor literari es tanca en un hotel decadent per escriure una novel·la autobiogràfica.
El resultat és aquest llibre monumental, sarcàstic i nostàlgic, que fa un homenatge al passat esplendorós d’Europa, la seva riquesa cultural, la varietat de la seva gent, els múltiples paisatges i fins i tot s’atreveix amb el seu futur incert.
QUERIDOS NIÑOS de David Trueba (editorial Anagrama)
Basilio és assessor per un partit de dreta en unes eleccions postpandèmiques per la presidència d’Espanya. Durant dues setmanes l’autocar en campanya visita pobles i ciutats, permetent a l’autor fer un recorregut no només geogràfic de l’estat de tot, amb humor i contundència a parts iguals, i fer una crítica voraç i evident a la classe política i als seus partits, als mitjans de comunicació i a les formes de poder. I també als “queridos niños”, que és l’electorat. Que som tots.
LOS EXTRAÑOS de Jon Bilbao (editorial Impedimenta)
Una parella s’instal·la a la casa familiar d’ell, a la costa d’Astúries, un hivern. Tot sembla indicar que no passen pel seu millor moment, quan reben visites inesperades i desconegudes.
Amb tensió des de la primera línia entrem en una espiral d’esdeveniments que ens aboquen a llegir-lo d’una vegada, immersos en l’ambient creat pel que es diu i pel que no, i creient que les coses més inversemblants poden passar en tot moment.
LA LLAMA INMORTAL DE STEPHEN CRANE de Paul Auster (editorial Seix Barral)
Torna Auster i ho fa amb una biografia novel·lada de Stephen Crane, l’autor de “La roja insignia del valor”. Amb aquest pretext gens poc important pel total d’aquesta monumental obra, explica la història dels darrers trenta anys del s. XIX quan es comença a construir el que després són i representen els Estats Units: una potència capitalista dominant del s. XX, amb tots els ets i uts.
SOM DONES, SOM LINGÜISTES, SOM MOLTES I DIEM PROU coordinat per Carme Junyent (editorial Eumo)
Sota la coordinació de la lingüista Carme Junyent, més de cinquanta dones opinen sobre l’estat de la llengua en relació amb la qüestió de gènere. Des de diverses àrees temàtiques com la de la comunicació, la traducció o la universitat, el llibre té la voluntat de donar veus i obrir debats per continuar pensant la llengua i la societat.
UN LUGAR SEGURO de Olivia Teroba (editorial Las Afueras)
L’autora mexicana proposa un recull d’articles sobre feminisme, en els que mescla l’experiència personal amb variades lectures de pensadores clàssiques així com contemporànies, igual que referències pop.
El resultat és aquest llibre que resulta proper i reflexiu, i que deixa amb ganes d’estirar els fils.
L’HOME REVOLTAT d’Albert Camus (editorial Raig Verd)
Una obra cabdal del pensament ètic i polític sobre com l’ésser humà s’hi ha rebel·lat al llarg de la història contra els poders opressors. L’editorial Raig Verd inicia així el projecte de recuperar l’obra d’Albert Camus pel lector català, en aquest cas amb la revisió d’Anna Casassas a la traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios.
