Presentació de la traducció al català d'Una existència de paper, del poeta portuguès Al Berto. Amb Jordi Cerdà Subirachs, director de la Càtedra José Saramago de l’Instituto Camões de la UAB, i Elm Puig, traductor de l'obra i poeta.
Organitza: Lleonard Muntaner Editor. Amb el suport del Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões. Universitat Autònoma de Barcelona.
Al Berto (Coïmbra, 1948 – Lisboa, 1997). Alberto Raposo Pidwell Tavares, més conegut com Al Berto —pseudònim que permet el desdoblament d’un dels autors essencials de la poesia portuguesa de la segona meitat del segle xx— passa els anys d’infància i adolescència a la ciutat de Sines, a la costa de l’Alentejo. Posteriorment, emprèn un periple de joventut per Europa que comença en establir-se a Brussel·les, on pot expressar amb naturalitat la seva homosexualitat i evitar el servei militar del seu país. Només torna a Portugal després de la Revolució d’Abril, l’any 1974, i allà basteix la seva carrera com a escriptor. Mor prematurament, de càncer, a Lisboa, a l’edat de quaranta-nou anys.
Poeta, pintor, instigador cultural i editor de vasta trajectòria i desenfrenament vital, la seva escriptura és un permanent joc autobiogràfic, una persecució d’ombres entre el seu jo real i el seu jo poètic —desbordant d’amor carnal i fugisser, d’angoixa davant la mort, de malaltia i fragilitat del cos, de marges i de decadència, d’excessos i de pèrdua— i està formada per una dotzena de llibres de poesia, entre altres obres de prosa i teatre.
Una existència de paper és la seva primera obra traduïda al català.
conec el cos que genera el seu propi foc
mentre la saba de l’arbre prepara la floració
i la darrera maduració dels fruits
el mil·lenari rovell de la nit
va ferir-li la parpella cansada per la visió
i a les malmeses espatlles encara carrega el desig
d’un altre cos oblidat vagament recordat
el mirall va esberlar-li el somriure
per una línia oberta a la pell s’escorre lívida
arran dels llavis silenciosos
la precària claror de la rosada
de la humitat antiga de l’ermitatge se n’alça
la prudència i la saviesa que va anar abandonant
a la laboriosa travessia de la vida
al lentíssim desxiframent de la por i dels senyals
